Diccionari de termes relacionats amb el món bèl•lic

Armes:

- Adarga: petit escut de cuir.
- Ballesta: arma que no porta el braç lligat amb fil a l’asbrer, sinó que tenen l’estrep tan ajustat que amb un petit pern s’encavalquen molt bé.
- Bancs pitjats: era un aparell de guerra que cobria tot el cos quan l’enemic s’apropava.
- Bavera: Peça de ferro que s’unia a la part inferior de l’elm i servia per protegir la boca, la barba i part de les galtes.
- Bombardes: bombes del segle XV, XVI.
- Coltellines genoveses: Casc que guerra genovès. Ha de tallar pels dos costats i que tingui les puntes ben agudes. Ha de fer dos pams i mig de llargària.
- Petita destral: eina de tall formada per una fulla plana de ferro proveïda de tall en un cap i que en l’altre té un ull on encaixa el mànec que segueix el mateix pla de la fulla.
- Elm: casc de forma cònica i punxeguda, que deixava el rostre descobert.
- Espasa: arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb protecció o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig.
- Granades o magranes: és l’anomenat , una tècnica incendiària que a l’edat mitjana s’utilitzava en les batalles navals. Aquestes eren compostes de salnitre, fòsfor i calç viva. Cremaven en entrar en contacte amb l’aigua.
- Llança: arma ofensiva consistent amb un pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant. Se sembla a una espasa.
- Nou de la ballesta: és una peça de metall o de qualsevol altre matèria dura, fixada a la meitat de l’arbrer ( el mànec que aguanta la ballesta) i que serveix per a mantenir-lo tensat abans de disparar.
- Pavés: escut llarg rectangular que, situat a terra i sostingut per un soldat, protegia els ballesters durant l’atac.
- Tarja de paper: escut

Tipus d’enfrontament:

- Treva de sis mesos: guerra de llarga durada.
- Duel al port: duel a vida o a mort.
- A ultrança: enfrontament a mort.

Ordres:

- de cavalleria: significava que, de cada mil homes (soldats) se’n escollia un ( per la força, per la afabilitat, amabilitat, lleialtat, saviesa, etc). Passava el mateix amb les bèsties, la més bella, que pogués aguantar els treballs més durs, la més ràpida, etc va ser el cavall, de manera que van ajuntar l’home més noble i la bèstia més noble (per això l’home es diu cavaller. El cavaller ha de jurar lleialtat i honor i altres a l’orde.
- la garrotera: es tracte de l’ordre cavalleresc més important d’Anglaterra. És una nova germandat de vint-i-sis cavallers, tots ells escollits i nets d’acusacions.

Altres:

- Divisa: senyal o emblema del cavaller.
- Miles: mot llatí que significava <> i, més concretament, d’infanteria, en oposició amb eques, .
- rei d’armes i herald o patge: persona experta en dret cavalleresc i heràldica.