Elaboració del decàleg del bon cavaller

El bon cavaller segons Guillem de Varoïc ha de ser:


. Amable i de més afabilitat.

. El més savi.

. El més lleial.

. El més fort i amb l'esperit més noble.

. Amb més virtuts i bons costums que tots els altres.

. Que sigui animós.

. També piedós.

. Que sigui graciós en totes les coses.

. Que sigui comunicador amb tothom sigui quina sigui la seva condició.

. Que tingui honor.

Carmesina ( somni de Plaerdemavida)

. ell em posava damunt del llit de repòs. Després vaig agafar un llibre d’hores i li digué: <>Tirant va dubtar de mi. Vaig continuar: Ell em respongué: <>. Vaig dir-li, . Recordo que li fe un jurament que deia: <> Ell segui besant-me molt sovint i em feia la clotxeta dels pits, i em besava les mamelles amb gran delit. Quan ja m’havia besat molt, em volia posar la seva mà sota la falda per cercar-me les puces. Però jo, no ho volia consentir, ja que em sembla que si ho hagués consentit, aquell jurament que li havia fet, hagués perillat. Vaig continuar dient-li: <> Després d’això, va posar la seva cara sobre la meva, i tenint els braços damunt el meu coll, i els meus en el seu, lligats com els sarments en els arbres, em robava (feia) els besos més amorosos.

Un final distint de la novel•la.

Tirant es recuperà de la pulmonia que havia sofert durant aquell temps. Es reconegué que Tirant i Carmesina eren marit i muller. L’emperador de Constantinoble, en adonar-se’n es posà neguitós i malalt. Passaren els dies i Diafebus i Estefania que havien conclòs matrimoni secret, també es reconegué per tots matrimoni oficial. Per altre part, la Viuda Reposada, en assabentar-se que Tirant estava amb Carmesina es tragué la vida. Però per l’emperador les desgràcies encara no havien acabat, per que també s’adonà que, la seva dona, l’emperadriu, l’havia deixat pel cavaller Hipòlit. Això li augmentà el mal, i mor de dolor al llit de Palau.

Passatge bèl•lic

Un va anar contra l’altre com dos homes rabiosos. Els primers cops que es van donar van anar així: el cavaller francès portava la coltellina damunt del cap, i Tirant la portava al mig del pit. Quan van se a prop l’un de l’altre, el cavaller francès va donar un gran cop a Tirant al mig del cap, però aquest el va rebatre i contraatacà donant-li un cop, de revés, sobre l’orella, tan fort, que va punxar el muscle i quasi se li veia el cervell. L’altre li va clavar una ganivetada enmig de la cuixa que se li obria ben bé un pam. I ràpidament li’n van donar una altra a al braç esquerra, tan forta que fins i tot li va tocar l’os. [....]. Feia llàstima de veure’ls amb tantes nafres cruels l’un i l’altre; les dues camises s’havien tenyit de vermell de la sang que anaven perdent. [....].


Comentari

Representa una escena de lluita com moltes d’altres que hi hauria en aquells temps. Aquesta en concret, és un combat ferotge i sangonós, ja que tots dos ( Tirant i Vilesermes) lluiten sense parar a ultrança. Ells mostren honor i servei a la donzella bella Agnès, ja que són cavallers dels més bons lluitant.

Lletra de Batalla

Sr de Vilesermes a Tirant.

Per a tu, Tirant, pel que has iniciat.

La ràbia i el rebuig a tu, són prou fortes per desafiar-te a un combat a ultrança,
a vida o a mort, cavalcant a cavall o sense, amb armes o vestimenta o sense, com vulguis, però el fermall serà meu i només meu, espero que t’arribi la carta i posa’t d’acord amb mi per la hora i el dia en que es faci el combat.

Escrit per mi, de la meva mà i segellat en secret, per les meves armes i el meu silenci.

El Senyor de Vilesermes

Descripció caricaturesca de la Viuda Reposada

La Viuda Reposada és una donzella de les moltes que té l’Infanta Carmesina. És de moral rígida i severa. Quan Tirant vingué per primer cop a Constantinoble la Viuda s’enamorà a primera vista, com ell amb Carmesina. Des de llavors la Viuda està enamorada bojament del virtuós i com a conseqüència es trastorna. Per això durant la seva vida la única cosa que la guiarà és, de separar Tirant de Carmesina, fent que Carmesina se’n penedeixi dels seus actes.

Personatges més importants de la novel•la:

Tirant lo Blanc: gentilhome jove que vol arribar a ser un gran cavaller. És fill del senyor de la Marca de Tirània, la qual limitava per mar amb Anglaterra, i de la mare (Blanca) que era filla del duc de Bretanya.

Guillem de Varoïc: antic cavaller d’Anglaterra que ho deixà tot per fer-se ermità.
Diafebus: cosí i amic de Tirant.

Per enfrontaments:

Senyor de Vilesermes: persona molt valenta i molt experimentada en armes.
Clarós de Clarença: persona experimentada en armes o rei d’armes (un dels possibles jutges del combat amb el Sr. de Vilesermes).
Jerusalem: un altra rei d’armes. (un dels possibles jutges del combat amb el Sr. de Vilesermes).
Soldà d’Alcàire: cavaller guerrer traïdor de l’exèrcit genovès. Volia l’illa de Rodes.
Felip: amic de Tirant i menor fill dels cinc del rei de França. De caràcter ignorant i molt grosser (persona simple amb una escassa intel·ligència natural).

Rei de Sicília i la seva filla, infanta Ricomana: reben a Tirant a la ciutat de Palerm.
Ricard: amic de Tirant.

Aliats de Tirant a la guerra de Constantinoble:

Hipòlit: fill del senyor del castell de Malveí. Fa gran amistat amb Tirant.
Duc de Pera: aliat de Tirant per protegir Constantinoble dels Turcs.
Duc de Sinòpoli: aliat de Tirant per protegir Constantinoble dels Turcs.

Enemics de Tirant a la guerra de Constantinoble:

Gran Turc: enemic de Tirant en la guerra per aconseguir Constantinoble.
Rei d’Egipte: enemic de Tirant en la guerra per aconseguir Constantinoble.
Rei de Capadòcia: enemic de Tirant en la guerra per aconseguir Constantinoble.
Rei d’Àfrica: enemic de Tirant en la guerra per aconseguir Constantinoble.
Duc de Macedònia: enemic de Tirant en la guerra per aconseguir Constantinoble.

En dones:

La bella Agnès: parenta de la reina d’Anglaterra i filla del duc de Berrí. És la donzella més agraciada, la dama galant i que vestia amb joies adornades.
Infanta Carmesina: filla de l’emperador i l’emperadriu de Constantinoble.
Viuda Reposada: donzella cortesana de Carmesina. Està enamorada de Tirant.
Plaerdemavida: donzella de Carmesina.
Estefania: donzella cortesana i cosina de Carmesina.

Altres:

Simó de Far: cavaller i frare, natural del regne de Navarra.
Sr Comanador o Escrivà: cavaller virtuós que estimava una dama pel seu plaer.
Mestre de Rodes: ermità deslliurat per un cavaller de l’orde. Galançó: amic i mariner de Tirant.

Text expositiu:

Tirant, una novel·la cavalleresca.

Tirant lo Blanc va ser redactada entre el 1460 i 1468, any de la mort del seu autor, Joanot Martorell.
La novel·la consta de diversos factors típics i històrics dels segles XV i XVI.
Els següents factors diferencien aquesta novel·la del llibre de cavalleries. Bàsicament, consta de dos factors d’aquella època, el món bèl·lic ( la guerra, cavallers) i la relació amorosa. Si aprofundim més, trobem que, l’obra està mancada pràcticament d’elements meravellosos i inversemblants ( dracs, serpents, nans, gegants desmesurats, màgia, etc), els punts geogràfics són localitzables, coneguts i situats en un temps pròxim i immediat al del seu autor. Els protagonistes, són figures humanes que són intel·ligents, que tenen valentia i força, són sentimentals i amorosos. No són mai desmesurats, ni sobrehumans, ni vencibles en comparació als llibres de cavalleries que ofereixen un perfil psicològic no lineal, complex i que no apareix la dona en un àmbit amorós. Per això podem afirmar que és una novel·la cavalleresca i no una novel·la de cavalleries.

Diccionari de termes relacionats amb el món bèl•lic

Armes:

- Adarga: petit escut de cuir.
- Ballesta: arma que no porta el braç lligat amb fil a l’asbrer, sinó que tenen l’estrep tan ajustat que amb un petit pern s’encavalquen molt bé.
- Bancs pitjats: era un aparell de guerra que cobria tot el cos quan l’enemic s’apropava.
- Bavera: Peça de ferro que s’unia a la part inferior de l’elm i servia per protegir la boca, la barba i part de les galtes.
- Bombardes: bombes del segle XV, XVI.
- Coltellines genoveses: Casc que guerra genovès. Ha de tallar pels dos costats i que tingui les puntes ben agudes. Ha de fer dos pams i mig de llargària.
- Petita destral: eina de tall formada per una fulla plana de ferro proveïda de tall en un cap i que en l’altre té un ull on encaixa el mànec que segueix el mateix pla de la fulla.
- Elm: casc de forma cònica i punxeguda, que deixava el rostre descobert.
- Espasa: arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb protecció o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig.
- Granades o magranes: és l’anomenat , una tècnica incendiària que a l’edat mitjana s’utilitzava en les batalles navals. Aquestes eren compostes de salnitre, fòsfor i calç viva. Cremaven en entrar en contacte amb l’aigua.
- Llança: arma ofensiva consistent amb un pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant. Se sembla a una espasa.
- Nou de la ballesta: és una peça de metall o de qualsevol altre matèria dura, fixada a la meitat de l’arbrer ( el mànec que aguanta la ballesta) i que serveix per a mantenir-lo tensat abans de disparar.
- Pavés: escut llarg rectangular que, situat a terra i sostingut per un soldat, protegia els ballesters durant l’atac.
- Tarja de paper: escut

Tipus d’enfrontament:

- Treva de sis mesos: guerra de llarga durada.
- Duel al port: duel a vida o a mort.
- A ultrança: enfrontament a mort.

Ordres:

- de cavalleria: significava que, de cada mil homes (soldats) se’n escollia un ( per la força, per la afabilitat, amabilitat, lleialtat, saviesa, etc). Passava el mateix amb les bèsties, la més bella, que pogués aguantar els treballs més durs, la més ràpida, etc va ser el cavall, de manera que van ajuntar l’home més noble i la bèstia més noble (per això l’home es diu cavaller. El cavaller ha de jurar lleialtat i honor i altres a l’orde.
- la garrotera: es tracte de l’ordre cavalleresc més important d’Anglaterra. És una nova germandat de vint-i-sis cavallers, tots ells escollits i nets d’acusacions.

Altres:

- Divisa: senyal o emblema del cavaller.
- Miles: mot llatí que significava <> i, més concretament, d’infanteria, en oposició amb eques, .
- rei d’armes i herald o patge: persona experta en dret cavalleresc i heràldica.