Elaboració del decàleg del bon cavaller

El bon cavaller segons Guillem de Varoïc ha de ser:


. Amable i de més afabilitat.

. El més savi.

. El més lleial.

. El més fort i amb l'esperit més noble.

. Amb més virtuts i bons costums que tots els altres.

. Que sigui animós.

. També piedós.

. Que sigui graciós en totes les coses.

. Que sigui comunicador amb tothom sigui quina sigui la seva condició.

. Que tingui honor.

Carmesina ( somni de Plaerdemavida)

. ell em posava damunt del llit de repòs. Després vaig agafar un llibre d’hores i li digué: <>Tirant va dubtar de mi. Vaig continuar: Ell em respongué: <>. Vaig dir-li, . Recordo que li fe un jurament que deia: <> Ell segui besant-me molt sovint i em feia la clotxeta dels pits, i em besava les mamelles amb gran delit. Quan ja m’havia besat molt, em volia posar la seva mà sota la falda per cercar-me les puces. Però jo, no ho volia consentir, ja que em sembla que si ho hagués consentit, aquell jurament que li havia fet, hagués perillat. Vaig continuar dient-li: <> Després d’això, va posar la seva cara sobre la meva, i tenint els braços damunt el meu coll, i els meus en el seu, lligats com els sarments en els arbres, em robava (feia) els besos més amorosos.

Un final distint de la novel•la.

Tirant es recuperà de la pulmonia que havia sofert durant aquell temps. Es reconegué que Tirant i Carmesina eren marit i muller. L’emperador de Constantinoble, en adonar-se’n es posà neguitós i malalt. Passaren els dies i Diafebus i Estefania que havien conclòs matrimoni secret, també es reconegué per tots matrimoni oficial. Per altre part, la Viuda Reposada, en assabentar-se que Tirant estava amb Carmesina es tragué la vida. Però per l’emperador les desgràcies encara no havien acabat, per que també s’adonà que, la seva dona, l’emperadriu, l’havia deixat pel cavaller Hipòlit. Això li augmentà el mal, i mor de dolor al llit de Palau.

Passatge bèl•lic

Un va anar contra l’altre com dos homes rabiosos. Els primers cops que es van donar van anar així: el cavaller francès portava la coltellina damunt del cap, i Tirant la portava al mig del pit. Quan van se a prop l’un de l’altre, el cavaller francès va donar un gran cop a Tirant al mig del cap, però aquest el va rebatre i contraatacà donant-li un cop, de revés, sobre l’orella, tan fort, que va punxar el muscle i quasi se li veia el cervell. L’altre li va clavar una ganivetada enmig de la cuixa que se li obria ben bé un pam. I ràpidament li’n van donar una altra a al braç esquerra, tan forta que fins i tot li va tocar l’os. [....]. Feia llàstima de veure’ls amb tantes nafres cruels l’un i l’altre; les dues camises s’havien tenyit de vermell de la sang que anaven perdent. [....].


Comentari

Representa una escena de lluita com moltes d’altres que hi hauria en aquells temps. Aquesta en concret, és un combat ferotge i sangonós, ja que tots dos ( Tirant i Vilesermes) lluiten sense parar a ultrança. Ells mostren honor i servei a la donzella bella Agnès, ja que són cavallers dels més bons lluitant.

Lletra de Batalla

Sr de Vilesermes a Tirant.

Per a tu, Tirant, pel que has iniciat.

La ràbia i el rebuig a tu, són prou fortes per desafiar-te a un combat a ultrança,
a vida o a mort, cavalcant a cavall o sense, amb armes o vestimenta o sense, com vulguis, però el fermall serà meu i només meu, espero que t’arribi la carta i posa’t d’acord amb mi per la hora i el dia en que es faci el combat.

Escrit per mi, de la meva mà i segellat en secret, per les meves armes i el meu silenci.

El Senyor de Vilesermes

Descripció caricaturesca de la Viuda Reposada

La Viuda Reposada és una donzella de les moltes que té l’Infanta Carmesina. És de moral rígida i severa. Quan Tirant vingué per primer cop a Constantinoble la Viuda s’enamorà a primera vista, com ell amb Carmesina. Des de llavors la Viuda està enamorada bojament del virtuós i com a conseqüència es trastorna. Per això durant la seva vida la única cosa que la guiarà és, de separar Tirant de Carmesina, fent que Carmesina se’n penedeixi dels seus actes.

Personatges més importants de la novel•la:

Tirant lo Blanc: gentilhome jove que vol arribar a ser un gran cavaller. És fill del senyor de la Marca de Tirània, la qual limitava per mar amb Anglaterra, i de la mare (Blanca) que era filla del duc de Bretanya.

Guillem de Varoïc: antic cavaller d’Anglaterra que ho deixà tot per fer-se ermità.
Diafebus: cosí i amic de Tirant.

Per enfrontaments:

Senyor de Vilesermes: persona molt valenta i molt experimentada en armes.
Clarós de Clarença: persona experimentada en armes o rei d’armes (un dels possibles jutges del combat amb el Sr. de Vilesermes).
Jerusalem: un altra rei d’armes. (un dels possibles jutges del combat amb el Sr. de Vilesermes).
Soldà d’Alcàire: cavaller guerrer traïdor de l’exèrcit genovès. Volia l’illa de Rodes.
Felip: amic de Tirant i menor fill dels cinc del rei de França. De caràcter ignorant i molt grosser (persona simple amb una escassa intel·ligència natural).

Rei de Sicília i la seva filla, infanta Ricomana: reben a Tirant a la ciutat de Palerm.
Ricard: amic de Tirant.

Aliats de Tirant a la guerra de Constantinoble:

Hipòlit: fill del senyor del castell de Malveí. Fa gran amistat amb Tirant.
Duc de Pera: aliat de Tirant per protegir Constantinoble dels Turcs.
Duc de Sinòpoli: aliat de Tirant per protegir Constantinoble dels Turcs.

Enemics de Tirant a la guerra de Constantinoble:

Gran Turc: enemic de Tirant en la guerra per aconseguir Constantinoble.
Rei d’Egipte: enemic de Tirant en la guerra per aconseguir Constantinoble.
Rei de Capadòcia: enemic de Tirant en la guerra per aconseguir Constantinoble.
Rei d’Àfrica: enemic de Tirant en la guerra per aconseguir Constantinoble.
Duc de Macedònia: enemic de Tirant en la guerra per aconseguir Constantinoble.

En dones:

La bella Agnès: parenta de la reina d’Anglaterra i filla del duc de Berrí. És la donzella més agraciada, la dama galant i que vestia amb joies adornades.
Infanta Carmesina: filla de l’emperador i l’emperadriu de Constantinoble.
Viuda Reposada: donzella cortesana de Carmesina. Està enamorada de Tirant.
Plaerdemavida: donzella de Carmesina.
Estefania: donzella cortesana i cosina de Carmesina.

Altres:

Simó de Far: cavaller i frare, natural del regne de Navarra.
Sr Comanador o Escrivà: cavaller virtuós que estimava una dama pel seu plaer.
Mestre de Rodes: ermità deslliurat per un cavaller de l’orde. Galançó: amic i mariner de Tirant.